Aquest article parla sobre un cas d’un adolescent que va ingressar al “Centro Cerrado de San Bernardo, Sename”, per robatori amb violència. Quan va cometre aquest robatori, tenia 17 anys i ja l’havien detingut 10 vegades.
El psicòleg, Rafael Rodriguez, deia que la majoria dels adolescents que estaven ingressats al centre (80%) seguia robant, ja que no milloraven la seva conducta. Però, en canvi, Alejandra Michelsen va realitzar tallers de teràpia narrativa, com llegir, amb els adolescents del centre, ja que creia que serviria d’eines per a la rehabilitació dels adolescents.
Penso que el que més preocupa a moltes persones és el que passaria amb els menors una vegada surten fora del centre, ja que molts d’ells no tenen família amb qui anar, ni diners per viure. A més a més, si tornen amb les seves antigues amistats o famílies, el més probable es que tornin a delinquir.
Finalment, cal dir es va fer un projecte (Proyecto B) que avui en dia compta amb una xarxa de setze empreses que contracten joves que van ser delinqüents. Penso que és una molt bona idea el fet de fer aquest projecte per a aquells menors que van ser delinqüents, ja que d’aquesta manera poden obtenir un treball adaptat a les seves condicions i no són tant exclosos de la societat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada