I tú, excloeixes o integres a la societat? Pensa-ho.

Alguna vegada us heu parat a pensar perquè hi ha moltes persones vivint al carrer, en condicions pèssimes? I el per què demanen? Per què prefereixen viure al carrer que a un alberg?

Hi ha moltíssimes situacions de captaires que viuen al carrer per diverses situacions, i unes de més lleus i altres de més greus. Però, la gent tendeix a excluir-los de la societat. Per què? No poden criticar o excluir a una persona que viu al carrer, perquè no coneixen la seva vida ni el motiu. Pot haver sigut perquè hagin perdut tot el que tenien, o perquè a partir de la mort d'una persona molt important no hagin pogut sortir endavant, o pel motiu de les drogues han preferit quedar-se al carrer que a una vivent calorosa, i per molts motius que mai sabem fins que no treballem amb aquella persona o fins que no sabem la història del perquè està allà.

Molts d'ells es deixen ajudar per poder sortir d'on estan i poder viure en millors condicions, ja que tenen l'ajuda necessària per sortir endavant, però d'altres no volen cap tipus d'ajuda, ja sigui un menjador, un alberg, roba de segona mà, sanitat, etc. 

El que més impotència em dóna, és que les persones els critiques i els excloeixen, però mai saps el futur que t'espera, i mai sabras si en algun moment de la teva vida podràs acabar al carrer, i si voldras o no ajuda. Però sobretot, la gent t'excloirà? O t'agradaria que t'integressin a la societat? hi ha molts dubtes en aquest camí que mai són del tot cert i coherents..

I tú, saps dir "Hello"?

El següent curtmetratge va ser dirigit per Sergi González i protagonitzat per Juan Miguel Meseguer. Amb la producció executiva de Xavi Manzanet i amb la col·laboració de la UJI.

Aquest curtmetratge reflexa una conversa entre el protagonista i Juan Miguel, un noi amb discapacitat.

Cal dir, que en la nostra societat, la població sense donar-se compte excloeix a les persones amb aquest tipus de discapacitat, ja sigui retard mental, autisme, etc. o també pot no acceptar-les.

El que es reflexa en aquest petit vídeo, és una petita conversa entre el protagonista i Juan Miguel, el noi amb discapacitat. És el món que l'envolta a ell, el que li fa feliç o el que li dóna por, allò que una persona de 18 anys prefereix parlar, i viure la vida que l'envolta tal i com és. Es veu la felicitat del noi, i de la gent del seu costat que el fa feliç. Cal destacar que el protagonista es veu al natural i hi ha moment que s'emociona i fa que els que veuen el curtmetratge s'emocionin i comparteixin amb ell aquell moment de felicitat.

Ser diferent és algo que tots tenim, però que en realitat tots patim. Aquells que tenen diferents síndromes i deficiències no poden ocultar-lo i són més reals que nosaltres ela anomenats "normals".

Creiem que aquestes persones no poden ser felices, i en realitat, potser poden arribar a ser més felices que nosaltres mateixos. Moltes persones pensen que no són capaços de tenir estudis, però poden tenir molta més intel·ligència que molts de la població. I a més, hi ha molta més població que pensa que tampoc són capaços de treballar al món laboral quan en veritat poden realitzar feines adaptades a ells/es i que es sentin autorealitzats amb el seu treball. Per això, cal que no hi hagi exlusió social, i que hi hagi inclusió social, perquè algun dia, potser algú proper a la teva família pugui tenir una discapacitat i l'hagis d'entendre i cuidar.

Influència dels nostres referents.

Fa un temps, cursant el Grau Superior vaig veure aquest vídeo a Youtube que hem va semblar molt fort. Es veu com els nens copien la manera de ser dels seus pares, és a dir, que els nens no fan els que se'ls hi diu, sinó dels seus referents, els seus pares.

Hem de vigilar el que fem perquè sense donar-nos compte estem fent que els nostres fills o familiars, tinguin una educació que no sigui la correcta.

Tal com diu el mateix anunci, "Children see. Children do.", els nens veuen, els nens fan. La influència dels pares als nens ha de ser positiva.

La meva opinió és aquesta, la que hem d'educar als nostres fills o familiars, perquè ells són els que seran com siguin de grans, per influència dels seus pares. Una pàgina web on també diu el mateic que jo és aquesta, però per opinions, hi ha milions. "http://www.pequesymas.com/desarrollo-social/campana-los-ninos-ven-los-ninos-hacen"

Benvinguts!

Hola a tots! Em dic Andrea Martínez i sóc una estudianta d'educació social de l'universitat de Barcelona. Aquest serà el meu blog on publicaré videos, pel·lícules, documentals, opinions, que em semblin interessants que es penjaran aproximadament cada setmana o quinze dies. Espero que podeu gaudir i disfrutar del que hi hagi i treure un bon profit d'aprendre coses noves!

El motiu del títol del meu blog "AMA, VIVE, RÍE" ha sigut de collita pròpia. Penso que en la nostra vida hem de ser el màxim feliços possibles, i fer que els del nostre entorn també ho puguin ser.

Hem d'estimar a aquelles persones que ens fan feliç i que fan que passem bons moments. Hem de viure, perquè de vida només hi ha una. I hem de riure, perquè el somriure és essencial per poder viure la vida i tenir la màxima felicitat en un mateix.

Aquest blog tractarà sobre diversos temes de l'educació social, dels diversos àmbits d'aquest mateix, de notícies interessants, vídeos relacionats amb el tema de l'educació, etc.