"Dimarts amb Morrie" - un vell, un jove, i una gran lliçó de la vida.

Mai he pensat que un llibre m'agradés tant, ja que normalment no sóc molt de lectures, però bé, avui parlarem sobre un llibre, una vivència, una emoció.

M'he adonat que llegint, a més de gaudir, també aprenc i craeixo com a persona.

Els dimarts amb Morrie és una història real que explica les visites que Mitch Albom va fer a un seu antic professor de la universitat (Morrie). Les visites les feia cada dimarts i van durar uns mesos, fins que el seu professor va morir d'ELA (esclerosi lateral amiotròfica), que és una malaltia del sistema neurològic. 

Es defineix tal com diu Morrie al llibre:

“És com una espelma encesa: et consumeix els nervis i et deixa el cos fet una pila de cera”. 

Morrie ja és conscient que acabarà morint degut a aquesta malaltia

“M’ofegaré. Sí. Els meus pulmons, degut a l’asma, no podran suportar la malaltia. Va cos amunt, l’ELA. Ja té les meves cames. Ben aviat s’apoderarà dels braços. I quan colpegi els pulmons m’ofegaré”.

I tots dos, tots els dimarts parlen de diversos temes, ja siguin la mort, família, emocions, diners, funcionament de l'amor, etc.

És un llibre on parla de la realitat, de les coses que no ens parem mai a pensar. penso que d’aquest llibre he pogut extreure moltes coses importants que m’han fet reflexionar tant en problemes amb mi mateixa, com problemes familiars o socials, o ja amb qualsevol tema relacionat amb el que parla en qualsevol capítol.

Realment aquest llibre et fa veure com pot arribar a viure una persona que s’està marxant d’aquest món i s’està morint, i tot i així, és feliç, és un més, és potser més viu que una persona que està totalment sana. Viu el dia a dia al màxim explicant tota la seva vida i totes les seves reflexions. 

Crec que, tant Morrie Schwartz com Mitch Albom, van ser realment uns grans alumne – professor, però també una gran família. L’acompanyament de Mitch a Morrie va ser molt important per tots dos, ja que tant un com l’altre s’estimaven i tenies records de la seva família que va morir. I, parlaven del que fos, i s’ajudaven l’un a l’altre amb els seus problemes, sempre i quan fossin positius i bons per a un mateix. 

Per finalitzar, de tot cor, aquest llibre ens pot fer créixer com a persones i canviar la mentalitat que tenim. Realment hem de viure la vida perquè són dos dies, i no hem de desaprofitar cap segon, perquè no ens adonem de que el temps passa volant.